Breu Història del Port de València
La costa de València, a uns 4km de la ciutat històrica, és una línia de platja sense abrics ni calat ocupada durant segles per la marjal d’una Albufera molt mes extensa que l’actual. Per aquest i altres motius, la història del nostre port no es obvia sinó més bé accidentada i curiosa. Te la contem en tres moments clau.
El Pont de Fusta
Durant molts segles després de la fundació de València per part dels romans en el que ara cridem Ciutat Bella (en aquella època una illa fluvial, Tiris), la zona dels Poblats Marítims era una extensió de la marjal de l’Albufera molt inaccessible i a on segurament des d’antic va existir un menut embarcador.
A finals de l’Edat Mitjà es documenta la concessió del “privilegi” real per a construir un “Pont de fusta” en la ya existent menuda població d’El Grau, després de la creació del Consolat del Mar que donava al comerç i la pesca marc legal.
A partir d’ahí comença una història de segles (literal) de diversos intents per a establir un moll de pedra però, per culpa de l’acumulament de bancs de sorra que obligaven a allargar el port cada any, a la falta d’abric i a les avingudes del riu, no s’aconseguia una estructura estable que responguera a les necessitats i el potencial comercial de la ciutat.
Les barques de pesca es varaven en la platja en l’ajuda de bous, i els vaixells de gran calat utilitzaven barcasses per a aplegar al port.
¿Sabies que…?
- Durant l’època romana la línia de costa estava 2km a l’interior de l’actual, on es l’actual Plaça de Honduras.
- En el segle XV València, en 80.000 habitants, era la ciutat més poblada de la Corona d’Aragó.
- La Pesca del Bou no deu el seu nom als bous que remolcaven les barques, si no a la forma de les xàrcies que en ser arrossegades semblaven dos banyes.
- En eixa època el Riu Túria era navegable fins a la muralla de la ciutat per vaixells de menut calat. Abans de la construcció del primer moll de pedra es valorà la possibilitat de dragar el riu i fer-ho navegable per a tot tipus de vaixells.
La Darsena Histórica
El segle XIX va veure grans canvis com a conseqüència de la Revolució Industrial.
Amb el desenvolupament de noves formes de vida burguesa, moltes ciutats europees mes industrialitzades (en millor qualitat de vida) comencen a demandar fruites i hortalisses fresques, vi o passes de València, de manera que es planteja la necessitat urgent de desenvolupar una infraestructura portuària i de comunicacions acord en la capacitat d’exportació de la regió.
El ferrocarril hi va a donar la solució a l’aïllament del port i és l’impuls definitiu per a escometre l’obra que crearà l’actual estructura de capçalera de la darsena poligonal, una sèrie de dics per a contenir l’aportament de sorra i un moll al sud que desplaçarà el riu i el seu constant aporte de terra. Una volta construïda, el “nou” port s’empindongà per a rebre moderns vaixells, les seues mercaderies i passatgers:
S’edifiquen els tinglats modernistes i els “docs” per a emmagatzemar fruites i hortalisses per a la seua exportació, la Torre del Rellotge servia com Estació Marítima de passatgers, la rampa i varador són el lloc per a reparació i manteniment d’embarcacions, i també s’alça l’edifici d’Aduanes per a controlar l’entrada i eixida del port.
Per fortuna conservem tots ells, malgrat que durant la guerra civil del 36 el port rebé més de 500 atacs aeris i molts altres edificis és pergueren.
¿Sabies que…?
- En 1850 té lloc la primera exportació de Taronja, a Liverpool.
- Es valorà vàries voltes la idea que Cullera es convertira en el port de Valencia, i utilitzar l’Albufera com canal per a connectar les dues ciutats.
- Durant la segona meitat del segle XIX hi havia en la terrassa del Miguelete (campanari de la catedral) un mecanisme de boles que es col·locaven en diferents posicions per a informar de l’aplegada de bucs comercials, la seua procedència o destí. L’anomenat “Telègraf Portuari”.
- Abans de l’obertura de l’Avda del Port, el Grau connectava en la ciutat pel Camí Fondo, hui Carrer Illes Canàries.
La Copa America
Els primers containers aplegaren al port en 1979, i ja des dels 80 del passat segle s’ha ampliat el port comercial de manera dramàtica cap al Sud fins a adquirir les dimensions actuals. La seua construcció suposà fins i tot tancar l’accés al mar d’un barri sencer de Valencia que tenia la seua platja, Nazaret.
Més avant, a principis dels 2000, es separà el port comercial de La Marina (inclòs el port pesquer) en preparació per a la celebració de la regata de la Copa Amèrica que per dos anys -2007 i 2008- es realitzà en València donat que el vaixell suís Alinghi, defensor del títol, no podia celebrar-la en el seu país.
Entre 2008 i 2012 també en La Marina se celebrà una prova del circuit de Fórmula 1.
Aquests grans esdeveniments portaren canvis al Port i suposaren la construcció d’infraestructures que en l’aplegada de la crisi econòmica i fi de cicle quedaren en desús i que ara han estat socialitzades per al gaudi cada volta més actiu de visitants.
El mes emblemàtics són l’edifici Veles i Vents, que deu el seu nom a un poema d’Ausiàs March. Es construí com mirador i emblema de la Copa Amèrica i és ara un espai cultural i gastronòmic. També el pont giratori del circuit de F1 que ara s’obri per a carreres populars i esdeveniments.
Actualment, està en joc una ampliació de capacitat del port d’acord amb un informe d’impacte ambiental positiu de 2007, però que està sent molt qüestionada per la seua inestabilitat és el context actual de crisi climàtica i decreixement.
¿Sabies que…?
- La ciutat pagà un alt preu per la Copa Amèrica. Directament, a l’armador del vaixell guanyador suís un cànon de 90 milions d’Euros. Després de la seua celebració ha arrossegat un deute de fins a 400 milions d’euros. També el circuit de F1 suposà un desembosse enorme, més el cost de la compra pública de l’empresa que es va crear per a gestionar els esdeveniments, i el cànon que s’hagué de pagar per l’abandó de la competició.
- El Port comercial de València ocupa actualment una extensió de 5,5 milions de M2 i per ell passen més de 4,5 milions de contenidors (TEU) per any. Per ací ix el 41% de les exportacions espanyoles i és el 5° en importància en Europa després de Rotterdam, Hamburgo, Amberes i El Pireo.
Fonts
Les fonts mes utilisades per a redactar i ilustrar este blog han segut l’Historia Completa del Port de Valencia en la web de Valencia Port, un llibre maravellos editat per l’Ajuntament de Valencia “Los Poblados Marítimos, historia, lugares y escenas” i també la documentació de l’exposició
“La dársena histórica del Puerto, progrés i modernitat” organisada en La Torre del Rellotge en 2018.
La foto de capçal és un mapa de Cabanilles de 1975. La pintura en una vista de Valencia es d’Alfred Guesdon, de 1858 (no és medieval, però s’aprecia la situació del port des de la ciutat). El mapa d’El Grau i Port d’El Grau és de 1883. Finalment, les fotos comparades són de 1980 i 2006 respectivament.
